Res a amagar? Tot evidencia i no obstant cap obvietat. Un esbudellament elegant: la delicadesa en vísceres. L'interior a la vista, exposat però no exhibit, escamat d'allò que el faria grotesc o massa punyet, i no obstant, interior inquietant encara. Aparentment, és la perseverança dels materials el que aconsegueix Martina Pont a aquestes peces, que s'aferren al que són, així com el làtex, allò quirúrgic, es deixa seduir per la continuïtat i hi participa, amb l'elasticitat del budell que esdevé allò que recobreix. Embolcallar i esbudellar, cobrir i exposar, esdevenen quasi sinònims, perquè velar consisteix aquí en subratllar la qualitat de la matèria, rebutjant adornaments. Així, el làtex vela el budell o el budell el vidre, sense que l'un esdevingui l'altre, sense que el recobriment esborri el fonament.

Res a amagar: però és que mostrar, amb eficàcia, requereix una feina de precisió que contraresti, textura a textura, una obvietat massa cridanera. Per fer l'emoció visible, per desplegar a la mirada l'interior, cal una feina d'equilibri, aquest despullament que és un revestiment. Heus aquí, a aquestes peces, la diferència entre l'exposició i l'exhibició.

Aina Pérez Fontdevila


//Tècnica:
peces en teixit orgànic, vidre bufat, plata 925, llautó, or 18kt

//Any 2012